1º Comentari
2º Comentari
3º Comentari
domingo, 13 de junio de 2010
miércoles, 26 de mayo de 2010
COMENTARIS DE BLOGS
futbolnica.blogspot.com
Aquest blog m'agradat perque és molt complet sobre el mundial 1010 que es realitzara a Sudàfrica. Estan tots els partits amistosos que hiha cada dia abans del mundial , els grups de les seleccions, els jugadors seleccionats de cada pais per a representar-lo, junt amb més informació.
cafefutbol.blogspot.com
Aquest blog està prou complet però no m'agrada la forma que te.
futbol-arte.blogspot.com
Aquest blog és un blog que no m'agrada gens encara que les noticies em pareixen estar ben redactades , pero el color no m'agrada i dona un caracter fret, i la forma no és cridanera per a fitxar-se.
deporte-futbol.blogspot.com
Aquest blog te un color més elegant i és almenys més cridaner que l'anterior.
todomenos futbol.blogspot.com
Aquest blog no m'agrada perque no li agrada el futbol encara que per altra part m'agrada perque el surf es un deport que m'agradaria practicar-lo alguna volta.
Aquest blog m'agradat perque és molt complet sobre el mundial 1010 que es realitzara a Sudàfrica. Estan tots els partits amistosos que hiha cada dia abans del mundial , els grups de les seleccions, els jugadors seleccionats de cada pais per a representar-lo, junt amb més informació.
cafefutbol.blogspot.com
Aquest blog està prou complet però no m'agrada la forma que te.
futbol-arte.blogspot.com
Aquest blog és un blog que no m'agrada gens encara que les noticies em pareixen estar ben redactades , pero el color no m'agrada i dona un caracter fret, i la forma no és cridanera per a fitxar-se.
deporte-futbol.blogspot.com
Aquest blog te un color més elegant i és almenys més cridaner que l'anterior.
todomenos futbol.blogspot.com
Aquest blog no m'agrada perque no li agrada el futbol encara que per altra part m'agrada perque el surf es un deport que m'agradaria practicar-lo alguna volta.
jueves, 6 de mayo de 2010
FUTBOL
El futbòl es un joc el que consisteix en marcar a la porteria contraria i intentar que no et marquen gol a la teua propia porteria. És tracta de once jugadors per equip que juguen , també hi pot hiaure mes jugadors en la banqueta (jugadors que esperen a rellevar a un company del seu equip). La principal autoritat deportiva es la FIFA.
ELS ORIGENS DEL FUTBOL
Els orígens del futbol provenen de les illes britàniques desde on s'extengué a la resta del mon.
En principi eren un grup de jocs pero al unirlo i modificar lleis , van crear el furbol de hui en dia.
POSICIÓ DELS JUGADORS
Porter: aquest jugador es el últim jugador que defen la porteria de un equip. és el unic jugador que pot tocar el baló amb les mans , peró sols dins de la seva area
Defensa: el defensa és troba entre el porter i el centrocampista amb una línea formana per els jugadors per a intentar frenar els atacs del equip rival per a evitar que marquen gol. Els que juguen per la banda son els anomenats laterals que puden a ajudar als companys mes avançats, i als que juguen pel centre son els anomenats centrals que és limiten més a denfendre sols.
Migcampista: el migcampista es el que es troba al centre del terreny de joc . És el que maneja el baló i també dirigeix el joc del equip, també el crea per a que els delanters tinguen ocasió de gol.
Delanter: aquest és el jugador més adelantat de tot el equip i també es el més conegut normalment já que és el que s'encarrega de fer gols a la porteria contraria. El jugador que està meny llunyat del centre del camp s'anomena extrem.
La recepció, el pase i el tir
Recepció: la recepció l'hà de controlar un jugador de èlit ja que podria tindrer dificultats per a aguantar el esfèric enfront a un contrari . La forma més utilitzada és para el baló i posicionar-se'l per al proxim toc.
Pase: per a efectuar un pase correctament hi ha que precisar a on ha de anar el baló i en temps real.
Tir: per a efectuar un bon tir hi ha que tindrer bon equilibri, i controlar el peu per a precisar la punteria i la potència. Depen de cada situació cal efectuar un tir amb mes potencia que precisió i altres que val més precisió que potència ( en alguns casos cuan el porter esta prou adelantat pasar-la per damunt d'ell la pilota).
MIDES DEL TERRENY DE JOC
REGLES DEL JOC
Les regles del joc son:
* No es pot tocar la pilota amb les mans sols ho pot fer el porter i dins de la seva area
* Si per alguna rao hi ha alguna empenta, escupeix a l'adversari o toca la pilota amb les mans sera sancionat amb un tir lliure en contra del que ha infringit la regla.
* Si s'impeteix una ocasió clara de gol dins de l'area del porter es penal igual com si hi ha alguna agresió.
* Cada gol consta com a un punt
* El partit de una duració de 90 minuts dividits en dos mitats de 45minuts cada una (normalment se li anyadeix uns minuts per perdua de temps). En cas de quedar empat i ser un partit decisiu hi ha una prorroga de dos parts de 15 minuts cada una. En cas de que ningun equip guanye després de la prorroga es pasa a penaltis.
* Si la pilota ix per la linea de porteria i es a favor del qeuip que juga en eixa mitat del camp reanuda el joc el porter en cas contrari , un jugador del equip contrari desde el cantó. Si ix de banda trauen els jugadors amb la pilota per damunt del cap i els peus fora del terreny de joc.
EL MILLOR EQUIP DE LA HISTORIA
És el millor equip de la historia perque es el unic que ha guanyat sis copes en un mateix any.
ENTREVISTA A CRISTIANO RONALDO
Cliqueu ací.
ELS ORIGENS DEL FUTBOL
Els orígens del futbol provenen de les illes britàniques desde on s'extengué a la resta del mon.
En principi eren un grup de jocs pero al unirlo i modificar lleis , van crear el furbol de hui en dia.
POSICIÓ DELS JUGADORS
Porter: aquest jugador es el últim jugador que defen la porteria de un equip. és el unic jugador que pot tocar el baló amb les mans , peró sols dins de la seva area
Defensa: el defensa és troba entre el porter i el centrocampista amb una línea formana per els jugadors per a intentar frenar els atacs del equip rival per a evitar que marquen gol. Els que juguen per la banda son els anomenats laterals que puden a ajudar als companys mes avançats, i als que juguen pel centre son els anomenats centrals que és limiten més a denfendre sols.
Migcampista: el migcampista es el que es troba al centre del terreny de joc . És el que maneja el baló i també dirigeix el joc del equip, també el crea per a que els delanters tinguen ocasió de gol.
Delanter: aquest és el jugador més adelantat de tot el equip i també es el més conegut normalment já que és el que s'encarrega de fer gols a la porteria contraria. El jugador que està meny llunyat del centre del camp s'anomena extrem.
La recepció, el pase i el tir
Recepció: la recepció l'hà de controlar un jugador de èlit ja que podria tindrer dificultats per a aguantar el esfèric enfront a un contrari . La forma més utilitzada és para el baló i posicionar-se'l per al proxim toc.
Pase: per a efectuar un pase correctament hi ha que precisar a on ha de anar el baló i en temps real.
Tir: per a efectuar un bon tir hi ha que tindrer bon equilibri, i controlar el peu per a precisar la punteria i la potència. Depen de cada situació cal efectuar un tir amb mes potencia que precisió i altres que val més precisió que potència ( en alguns casos cuan el porter esta prou adelantat pasar-la per damunt d'ell la pilota).
MIDES DEL TERRENY DE JOC
REGLES DEL JOC
Les regles del joc son:
* No es pot tocar la pilota amb les mans sols ho pot fer el porter i dins de la seva area
* Si per alguna rao hi ha alguna empenta, escupeix a l'adversari o toca la pilota amb les mans sera sancionat amb un tir lliure en contra del que ha infringit la regla.
* Si s'impeteix una ocasió clara de gol dins de l'area del porter es penal igual com si hi ha alguna agresió.
* Cada gol consta com a un punt
* El partit de una duració de 90 minuts dividits en dos mitats de 45minuts cada una (normalment se li anyadeix uns minuts per perdua de temps). En cas de quedar empat i ser un partit decisiu hi ha una prorroga de dos parts de 15 minuts cada una. En cas de que ningun equip guanye després de la prorroga es pasa a penaltis.
* Si la pilota ix per la linea de porteria i es a favor del qeuip que juga en eixa mitat del camp reanuda el joc el porter en cas contrari , un jugador del equip contrari desde el cantó. Si ix de banda trauen els jugadors amb la pilota per damunt del cap i els peus fora del terreny de joc.
EL MILLOR EQUIP DE LA HISTORIA
És el millor equip de la historia perque es el unic que ha guanyat sis copes en un mateix any.
ENTREVISTA A CRISTIANO RONALDO
Cliqueu ací.
VIDEO DE FUTBOL
Resum dels partits de la selecció espanyola en la eurocopa del 2008.
viernes, 29 de enero de 2010
BIOGRAFIA:
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) era un periodista, escriptor i, potser, el més important poeta segle XX i dels més reconeguts en poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Roís de Corella.
Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i el record que en tenia d'aquesta no era excessivament dolent. Durant aquell període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seva obra, en la qual la mort és un tema recurrent.
Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren en aquesta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.
El 1942, amb divuit anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir de llavors, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on va cursar la carrera com a becat; tres anys després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Joan Fuster i de Manuel Sanchis i Guarner i establí una relació amb la seva futura muller Isabel, que també marcaria la seva obra literària.
El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, " La Primera Soledad" i " La Nit", "inspirats en eixa feta. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ostentar fins l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»
Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.
En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Morí el 27 de març de 1993 a València.
Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren en aquesta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.
El 1942, amb divuit anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir de llavors, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on va cursar la carrera com a becat; tres anys després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Joan Fuster i de Manuel Sanchis i Guarner i establí una relació amb la seva futura muller Isabel, que també marcaria la seva obra literària.
El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, " La Primera Soledad" i " La Nit", "inspirats en eixa feta. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ostentar fins l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»
Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.
En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Morí el 27 de març de 1993 a València.
OBRES:
Vicent Andrés Estellés té una obra diversa i molt extensa. Encara que n'és més coneguda la poesia, també escrigué novel·les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són la mort i el sexe, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar. Tota la seua obra és difícil de catalogar, ja que algunes obres les reelaborava a partir de llibres o anotacions privades, com els Manuscrits de Burjassot, Cançoner o Mural del País Valencià, dels quals només en publicava fragments o aquells poemes que considerava més adients.
Les primeres publicacions són Ciutat a cau d'orella (1953) , La nit (1956), Donzell amarg (1958), i L'amant de tota la vida (1966), que només són un menut recull de tot el que havia escrit fins a eixe moment.
A partir dels anys setanta, publica amb més freqüència i rep nombrosos premis. Publica Lletres de canvi (1970), Primera audició (1971), L'inventari clement (1971). El 1971 publicà dues obres molt importants: La clau que obri tots els panys (que conté Coral romput) i el Llibre de meravelles, potser la seua obra més coneguda.
A partir d'aquest moment comença a ser reconegut i es publica la seva obra completa, que inclou Recomane tenebres (1972), Les pedres de l'àmfora (1974), Manual de conformitats (1977), Balanç de Mar (1978), Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset (1979), Cant temporal (1980), Les homilies d'Organyà (1981) amb -de nou- Coral romput, Versos per a Jackeley (1983), Vaixell de vidre (1984), La lluna de colors (1986) i Sonata d'Isabel (1990).
De la seva prosa destaca la novel·la El coixinet (1988), l'obra teatral L'oratori del nostre temps (1978) i les seves memòries: Tractat de les maduixes (1985), Quadern de Bonaire (1985) i La parra boja (1988).
Les primeres publicacions són Ciutat a cau d'orella (1953) , La nit (1956), Donzell amarg (1958), i L'amant de tota la vida (1966), que només són un menut recull de tot el que havia escrit fins a eixe moment.
A partir dels anys setanta, publica amb més freqüència i rep nombrosos premis. Publica Lletres de canvi (1970), Primera audició (1971), L'inventari clement (1971). El 1971 publicà dues obres molt importants: La clau que obri tots els panys (que conté Coral romput) i el Llibre de meravelles, potser la seua obra més coneguda.
A partir d'aquest moment comença a ser reconegut i es publica la seva obra completa, que inclou Recomane tenebres (1972), Les pedres de l'àmfora (1974), Manual de conformitats (1977), Balanç de Mar (1978), Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset (1979), Cant temporal (1980), Les homilies d'Organyà (1981) amb -de nou- Coral romput, Versos per a Jackeley (1983), Vaixell de vidre (1984), La lluna de colors (1986) i Sonata d'Isabel (1990).
De la seva prosa destaca la novel·la El coixinet (1988), l'obra teatral L'oratori del nostre temps (1978) i les seves memòries: Tractat de les maduixes (1985), Quadern de Bonaire (1985) i La parra boja (1988).
PALMARÉS:
Els premis més importants que va rebre són:
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978)
Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1990)
Medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura (a títol pòstum)
POEMES:
D'ells ahunits surt amor, d'algun acte.
Arbres de l'Albereda, aquella font amable
que sona entre les fulles, el carrer de Colom,
el carrer de Russafa, i enllà el carrer de Xàtiva.
Caminàvem els dos aquell dia d'agost.
Tu duies un gesmil, distreta, en una mà.
Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos.
No gosava tocar-te. Et mirava, només,
amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca,
un amor cast i humil, un amor religiós,
amb unes ganes de plorar d'agraïment
perquè t'havia dit que et volia i m'havies
contestat que em volies. Irromperen de sobte
les trompetes de jazz, el carrer de Russafa
tan divers dels neons en els establiments,
alegre de teatres, de cafès i de vida.
Tu duies un fesmil en una mà;recorde
com el vares tallar mentre et parlava jo.
En arribar a casa, el duies a la boca.
Comentari:el poema tracta d'un amor que va tindre el senyor Estelles i el que va fer amb ella aquella nit tan magica que es van enamorar i es van dir que es volien mutuament.Parla dels llocs que van anar aquella nit els dos junts.
Parla d'un amor sentimental,un amor que s'amen mutuament.
el gran foc de garbons 92
L'orb, al raval, escolliria, encara
que no ho tenia decidit del tot,
mentre bevien i parlaven, nues,
pel menjador. Intentaria l'ama
interpretar el seu silenci august,
i en va seria, com passava sempre;
i es callaria, al capdavall, amb un
secret, dolgut, inexpressat disgust.
Les mans sobre els genolls,callava l'orb
mentre esperaven les xicones, sense
saber a quina triaria. I ell
trencaria el silenci finalment,
i decididament designaria.
"Aquella de la piga en una aixella".
Comentari:Parla dels xicots del poble que,els quals havien quedat amb unes xicones per veure si es buscaven alguna xicona que els vulgera o els apanyara mes o menys.
Parla d'un amor que encara no existeix i que volen buscar.Jo diria que es un amor inexistent de moment en aquest poema.
Vora el barranc del Carraixet
les senyeres mullades,
retien homenatge als nostres morts,
es vinclaven
damunt la terra, malmesa
per les riuades.
La marxa dels pelegrins per la llibertat,
aturada un moment,
retia homenatge, en silenci, als morts
per la llibertat i la independència, pel seu sacrifici!
Senyeres mullades
dintre el diumenge que començava!
Morts del meu poble,
morts
per la causa de la llibertat!
Honor als morts!
Honor
als morts!
Comentari:Parla dels seus avantpassats que van morir lluitant per la independencia i la llibertat.Parla del lloc on estan enterrats,lloc en el qual esta ell ara mateix.Va recordant poc a poc coses que es relacionen amb ells.
Parla de la independencia i la llibertat,per la qual van lluitar els seus avantpassats amb tot el que tenien.En aquest poema es pot dir que parla d'un amor al la seua terra i gent.Amor melancolic,si es pot dir que en aquest poema existeix aquest.
ENLLAÇOS:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/vicent-andres-estelles
RECORREGUT:
Començarem la visita a les 10:00 del mati desde el carrer Russafa,el pujarem fins arribar al carrer Colon,el qual el pujarem fins trobar-nos amb el carrer Sorni,per el qual accedirem a el passeig de l'Albereda.Per el passeig de l'Albereda pujarem fins a San Pio V.Desde d'aci avistarem les torres de Serrans,per les quals entrarem per anar al barri del Carme o Raval.Continuadament anirem a la Plaça de la Verge per veure la Seu.I per finalitzar el recorregut anirem a parar a la Plaça de l'Ajuntamen vora les 11:30h on acabarem tot el nostre recorregut per la València d'Estellés.(Al barranc del Carraixet no hi podrem anar,ja que esta a les afores de València.Apareix en un dels nostres poemes,pero no podrem anar-hi).
jueves, 3 de diciembre de 2009
Aquest cap de setmana esportiu.
Aquest cap de setmana en la lliga local de Muro d'Alcoi de futbet va quedar així.
RESULTADOS 10ª JORNADA SÁBADO 28-11-2009
ATENEU-25 ANYS 0 3 ALQUERIA
TOGIAL 4 2 CABOTETA
TEAMFORJA MURO 5 1 ALCOSSER
EL AUTOBUS-SUNRISE
IRISH PUB 3 3 FISIOTERAPIA RUTBENILLOBA
OBRAS JUANLU 6 4 LA MUSICA
AGRES 6 1 ELS SOCARRATSBAR PISCINA-
BENIMARFULL 3 3 PUB POTOS
PLANES F.S. 3 2 FERRETERIA AVENIDA
PENYA BARCELONISTA MURO 0 9 ESPORTIU L´ORXA
BAR L´OLIVA-FRANCES CAFÉ 1 3 CONSTRUCCIONES PIÑA
FERRALLAS BLASCO 6 4 GESMI-FLORS-MATA CLUB
CLASIFICACIÓ en la clasificació el forja muro va primer a tres punts esta el Esportiu L'orxa
a 5 punts esta La música i a 9 punts esta l'Alquería i a 10 punts el Bar L'oliva-café francés
aquestos son els equips entre els cuan es juguen la lliga.
En la meva opinió crec que guanyara el Esportiu L'orxa perque es el meu poble i els conec als jugadors.
RESULTADOS 10ª JORNADA SÁBADO 28-11-2009
ATENEU-25 ANYS 0 3 ALQUERIA
TOGIAL 4 2 CABOTETA
TEAMFORJA MURO 5 1 ALCOSSER
EL AUTOBUS-SUNRISE
IRISH PUB 3 3 FISIOTERAPIA RUTBENILLOBA
OBRAS JUANLU 6 4 LA MUSICA
AGRES 6 1 ELS SOCARRATSBAR PISCINA-
BENIMARFULL 3 3 PUB POTOS
PLANES F.S. 3 2 FERRETERIA AVENIDA
PENYA BARCELONISTA MURO 0 9 ESPORTIU L´ORXA
BAR L´OLIVA-FRANCES CAFÉ 1 3 CONSTRUCCIONES PIÑA
FERRALLAS BLASCO 6 4 GESMI-FLORS-MATA CLUB
CLASIFICACIÓ en la clasificació el forja muro va primer a tres punts esta el Esportiu L'orxa
a 5 punts esta La música i a 9 punts esta l'Alquería i a 10 punts el Bar L'oliva-café francés
aquestos son els equips entre els cuan es juguen la lliga.
En la meva opinió crec que guanyara el Esportiu L'orxa perque es el meu poble i els conec als jugadors.
jueves, 26 de noviembre de 2009
DJ 1 MAGAZINE a &LBADES
El pasat 21 d'octubre en la població alacantina de Muro d'Alcoi es va fer el ja tradicional festival que fa la revista de DJ , DJ 1 MAGAZINE.
Aquest festival tingué lloc en la discoteca Albades que es celebra els 10 anys de la revista. La discoteca obrí les portes a les 20:00 de la vesprada i es tancaren a les 8:00 de la matinada.La gent va disfrutar amb tres ambients totalment distints. Amb la sala vanguard music el millor tecno-house i tecno-dance ,amb un cartell :Joel Greinch(Le you- Bélgica),Dj Peke (Revioval - Los Montesinos), Coqui Selection(Mistika),Robert Duck(Puzzle Superclub)...
Resumint va ser una nit per a no oblidar ,respecte a la música.
Aquest festival tingué lloc en la discoteca Albades que es celebra els 10 anys de la revista. La discoteca obrí les portes a les 20:00 de la vesprada i es tancaren a les 8:00 de la matinada.La gent va disfrutar amb tres ambients totalment distints. Amb la sala vanguard music el millor tecno-house i tecno-dance ,amb un cartell :Joel Greinch(Le you- Bélgica),Dj Peke (Revioval - Los Montesinos), Coqui Selection(Mistika),Robert Duck(Puzzle Superclub)...
Resumint va ser una nit per a no oblidar ,respecte a la música.
miércoles, 11 de noviembre de 2009
Géneres pèriodistics
1.Informatius:la funció principal d’aquest es informar, el text més important es la noticia peró també podem incloure el reportatge informatiu i l’entrevista obgectiva.
2.Géneres interpretatius o explicatius: La seua funció és explicar o interpretar la informació per fer-la més entenedora al lector. Els textos que inclouriem así són el reportatge en profunditat, l’entrevista de personalitat i la crònica.
3. ELs gèners d’opinió: Es tracatria de donar opinions o valoracions de fetes dfe l’actualitat . El articles o textos són: l’editorial, la columna, les crítiques i les cartes al director.
1.1Géneres inforamtius
L’nformaci´´o que donem en estos tèxtos ha de ser obgectiva i no ha de tindre nio opinions personals ni judicis de valor. La noticia ha de ser breu i clara; realista i documentada
1.1.1.La noticia
La notícia és la informació que ens facilita al públic sobre un fet que acaba de produir-se ha de ser objectiva i contar solament elló que ha pasta.
*Estructura: l’estructura de la noticia és el que s’anomena piràde invertida, es a dir la informació important o significativa apareéis en primer lloc. Està reestructurada en tres parts:
*Títular subdividit en tres:
-avantíitol
-títol
-subtítol
Ha de ser breu atractiu i clar, que no ocupe més de tres linies
*Entradeta: és el que hia entre el titular i la noticia anomenada clímax i es com un breu resum de tota la noticñia per tant ha de incloure les sis preguntes que te una noticia.
-Que ha pasta?
-Qui són els protagonistes?
-Com ha pasta alló?
.Cuan ha tingut lloc?
-On ha passat?
-Per qué ha passat?
*Cos de la noticia: Ací també es responen les sis preguintes i la informació que donem va en ordre de interés descendent (del més important al menys)
*Observa alguns diaris diferents d’un mateix dia, busca una noticia d’inters que es repetixca, compara el lloc que ocupa, el material gràfi que l’acompanyen i el titular de cada periòdic. Te un tractament d’importància semblant a les altres notícies
AS
Copa del Rey Real Madrid 1 - Alcorcón 0
El Alcorcón hunde el Titanic
El Madrid vuelve a caer contra un Segunda B. Gran partido del equipo de Anquela. Pellegrini se condenó al sustituir a Lass. El gol, de Van der Vaart.
Desde que el Madrid perdió la final de Copa en 2004 hay algo que no termina de funcionar y que no arreglaron las dos Ligas conseguidas desde entonces. Se trata de un deterioro profundo, diría que filosófico. Es un hecho que el club ha perdido algo que le castiga tanto como eleva a sus rivales. Sólo así se puede explicar que en dos años consecutivos y con diferentes presidencias y direcciones deportivas haya sido eliminado de la Copa por equipos de Segunda B. Hay algo que falla y que perdura.
No obstante, hay más problemas que los filosóficos. Ocho de los once futbolistas que saltaron ayer al campo formaban parte de la plantilla de la pasada temporada. Sólo tres (Arbeloa, Albiol y Kaká) representaban el nuevo proyecto. Y no pretendo señalar nombres (jugaron mal unos y otros), sólo mayorías. Es difícil cambiar el espíritu de un grupo desde el 27%. Si fue culpa de Pellegrini prescindir de Granero y no convocar a Xabi y Benzema, los otros emblemas de la renovación, las culpas se reparten con Valdano y Pardeza a la hora de considerar apta una plantilla de mayoría reincidente.
Pero no quisiera continuar sin hablar del Alcorcón, sin rendirle homenaje, sin destacar que en lo suyo no hay nada de fortuito. Ese equipo no se ha encontrado con un billete en el suelo, ni tampoco se podrá decir que ha tenido el arrebato de valentía e inspiración que nos atrapa, de tanto en cuanto, a las personas normales. No. El Alcorcón ha forjado su suerte con trabajo, talento y entusiasmo, seguramente por ese orden.
Estilo.
Anoche quedó claro. Desde la inferioridad del visitante en el Bernabéu y desde la posición del explorador en el puchero, el Alcorcón jamás traicionó ni su estilo ni su intención: jugar, salir tocando, tomar oxígeno al contacto con el balón. Sin trucos y sin miedo, vivir o morir felices, pero felices.
Así resistió el forastero el primer arrebato del Madrid, un toque de corneta que tuvo en un disparo de Van Nistelrooy la mejor ocasión. Por allí apareció por vez primera Juanma, que es un portero de Primera extraviado en la Segunda B, un ejemplo magnífico del efecto demoledor de una mala mano de cartas, de los caprichos del destino.
El Madrid se fue aflojando con el paso de los minutos. Pasado el primer ardor, quedó un equipo insuficiente, con Lass recluido en el lateral derecho, con un doble pivote plano (Diarra y Gago) y con Arbeloa encomendado a una tarea ofensiva que le corresponde a Marcelo. Antes que un problema de goles era un grave problema de fútbol.
Acuciado por el público, el arreón fue más constante en la segunda mitad. Dos tiros fueron al larguero, media docena al limbo y el resto los paró Juanma. El siguiente tiro se lo pegó Pellegrini al sustituir a Lass, el mejor futbolista sobre el campo. Parte del estadio sacó pañuelos y pidió su dimisión.
El gol de Van der Vaart en el minuto 80 aplacó los ánimos porque la gente es soñadora. Pero cuando Nagore rozó el empate volvió la indignación y se transformó en ironía. Hubo olés para los pases del Alcorcón y, al final, sincera ovación para el octavofinalista. El Madrid está fuera otra vez. De la Copa y de la realidad.
http://www.as.com/futbol/articulo/futbol-alcorcon-hunde-titanic/dasftb/20091111dasdaiftb_5/Tes
SPORT
KO blanco: Un Segunda B les deja sin triplete
El año pasado fue el Real Irún quien echó al Madrid de la Copa del Rey. Esta temporada lo ha hecho el Alcorcón
El Alcorcón dejó fuera de la Copa del Rey al Real Madrid
MÁS INFORMACIÓN
Envíanos tu titular del Real Madrid-Alcorcón
Celebración interrumpida para los aficionados del Alcorcón
Nadie del club dijo a Pellegrini que Ramos podía jugar
Cinco meses y Florentino Pérez ya revive viejas pesadillas
Ridículo histórico del Madrid
La quinta humillación copera del Real Madrid
La prensa habla de ridículo y humillación del Real Madrid
Toni Frieros
El día que se escriba una Ley universal donde se diga que un club rico, poderoso, con 420 millones de presupuesto, jamás podrá ser derrotado por otro club pobre, con sólo 1,2 millones para gastar, ese día el fútbol habrá muerto.La grandeza de este deporte, y de otros muchos, es que la historia nunca se escribe por adelantado. Ya hubo un David que venció al gigante Goliat y a lo largo de la humanidad se han producido edificantes gestas de ejércitos poderosos que fueron derrotados por un grupo de humildes campesinos.La asombrosa eliminación del Real Madrid de la Copa del Rey a manos de un Segunda B, el Alcorcón (la temporada pasada fue el Real Unión, de la misma categoría), pone de manifiesto, una vez más, que tú puedes ser muy bueno, muy alto y muy guapo, pero si sustituyes la ambición por la indolencia, el espíritu por la dejadez y la humildad por la arrogancia, estás muerto.El Real Madrid sufrió en el Estadio Municipal de Santo Domingo de Alcorcón, en la ida, la mayor humillación en sus más de cien años de historia. El 4-0 escoció, dolió y abrió una brecha enorme en la confianza entre la cúpula directiva (léase Florentino Pérez y Valdano) y el técnico, Manuel Pellegrini.Aún y así, quedaba el encuentro de vuelta en el Santiago Bernabéu. Y todos, absolutamente todos, incluso los más incrédulos y pesimistas, estaban firmemente convencidos de que la remontada sería una realidad.Hubo, incluso, quienes apelaron al ‘espíritu Juanito’, intentando buscar la heroica, como si el contrincante del Real Madrid fuera el mejor Milan de todos los tiempos.UNA AFICIÓN HUMILLADANo se sabe lo que dará de sí el Real Madrid a partir de ahora, y sobre todo cuando recupere a Cristiano Ronaldo, si bien nadie puede poner en tela de juicio que su imagen ha quedado manchada... y por mucho tiempo.Florentino Pérez afirmó, cuando tomó posesión de la presidencia blanca, que había construido “un proyecto ilusionante y espectacular”. A día de hoy, la única realidad es que el Real Madrid no podrá luchar por conquistar la Copa del Rey. Será un torneo menor, el tercero en discordia si se quiere ver así, pero una de las ambiciones de Valdano y Pellegrini era aspirar a conquistar el triplete.Lo dijo muy claro y muy alto el propio Valdano: “Hemos hecho este esfuerzo tan enorme para intentar acabar con la hegemonía del Barça”. Es cierto. El Barça de Guardiola consiguió lo que nunca antes había logrado un club español: el triplete; Liga, Copa y Champions.La desilusión de la afición blanca fue tan grande ayer que aprovechó el cambio de Lass por parte de Pellegrini para pedir su dimisión. No fueron todos los 80.000 espectadores que acudieron al Bernabéu (una cifra, por otro lado, impresionante) y sólo durante treinta segundo, pero suficiente para que todas las luces de alarmas se enciendan en la entidad madridista.Que el público blanco jalee las acciones del rival y despida a su equipo con silbidos es toda una declaración de principios. Un aviso de que las cosas tendrán que cambiar mucho, y muy rápido, para que exista química entre la grada y el equipo. Les habían prometido espectáculo y a día de hoy sólo ha habido humo.Cuando un club se gasta 250 millones de euros en fichajes y la solución a todos sus males es encomendarse a San Cristiano, se demuestra que la planificación deportiva ha fallado con estrépito. Es verdad que no estaban, además del portugués, Benzema, Xabi Alonso, Casillas,Sergio Ramos... pero sí Raúl, Kaká, Higuaín, Van Nistelrooy, un elenco de primerísimas figuras.Y como Madrid y Barça son vasos comunicantes, también quiso el destino que el Camp Nou lo visitara otro equipo de Segunda B, la Cultural Leonesa. Es verdad que los azulgranas tenían una renta cómoda del partido de ida (0-2), tan cierto como que demostró que sí se pueden marcar cinco goles en la segunda parte si juegas con cabeza, estilo, ambición y velocidad.La ansiedad y la desesperación se apoderó del Madrid, que tardará mucho tiempo en olvidar, si es que puede, esta afrenta. El segundo proyecto de Florentino se edifica sobre un gran fracaso. En Madrid, los medios afines, hablaban ayer de ‘estafa galáctica’. Que se lo hagan mirar
http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=660869
El diario as tiene mas tactoen comparación con el sport el que compara la historia de David y Goliat.pero en general dicen lo mismo.Las notícias son del miercoles 11 de noviembre de 2009
1.Informatius:la funció principal d’aquest es informar, el text més important es la noticia peró també podem incloure el reportatge informatiu i l’entrevista obgectiva.
2.Géneres interpretatius o explicatius: La seua funció és explicar o interpretar la informació per fer-la més entenedora al lector. Els textos que inclouriem así són el reportatge en profunditat, l’entrevista de personalitat i la crònica.
3. ELs gèners d’opinió: Es tracatria de donar opinions o valoracions de fetes dfe l’actualitat . El articles o textos són: l’editorial, la columna, les crítiques i les cartes al director.
1.1Géneres inforamtius
L’nformaci´´o que donem en estos tèxtos ha de ser obgectiva i no ha de tindre nio opinions personals ni judicis de valor. La noticia ha de ser breu i clara; realista i documentada
1.1.1.La noticia
La notícia és la informació que ens facilita al públic sobre un fet que acaba de produir-se ha de ser objectiva i contar solament elló que ha pasta.
*Estructura: l’estructura de la noticia és el que s’anomena piràde invertida, es a dir la informació important o significativa apareéis en primer lloc. Està reestructurada en tres parts:
*Títular subdividit en tres:
-avantíitol
-títol
-subtítol
Ha de ser breu atractiu i clar, que no ocupe més de tres linies
*Entradeta: és el que hia entre el titular i la noticia anomenada clímax i es com un breu resum de tota la noticñia per tant ha de incloure les sis preguntes que te una noticia.
-Que ha pasta?
-Qui són els protagonistes?
-Com ha pasta alló?
.Cuan ha tingut lloc?
-On ha passat?
-Per qué ha passat?
*Cos de la noticia: Ací també es responen les sis preguintes i la informació que donem va en ordre de interés descendent (del més important al menys)
*Observa alguns diaris diferents d’un mateix dia, busca una noticia d’inters que es repetixca, compara el lloc que ocupa, el material gràfi que l’acompanyen i el titular de cada periòdic. Te un tractament d’importància semblant a les altres notícies
AS
Copa del Rey Real Madrid 1 - Alcorcón 0
El Alcorcón hunde el Titanic
El Madrid vuelve a caer contra un Segunda B. Gran partido del equipo de Anquela. Pellegrini se condenó al sustituir a Lass. El gol, de Van der Vaart.
Desde que el Madrid perdió la final de Copa en 2004 hay algo que no termina de funcionar y que no arreglaron las dos Ligas conseguidas desde entonces. Se trata de un deterioro profundo, diría que filosófico. Es un hecho que el club ha perdido algo que le castiga tanto como eleva a sus rivales. Sólo así se puede explicar que en dos años consecutivos y con diferentes presidencias y direcciones deportivas haya sido eliminado de la Copa por equipos de Segunda B. Hay algo que falla y que perdura.
No obstante, hay más problemas que los filosóficos. Ocho de los once futbolistas que saltaron ayer al campo formaban parte de la plantilla de la pasada temporada. Sólo tres (Arbeloa, Albiol y Kaká) representaban el nuevo proyecto. Y no pretendo señalar nombres (jugaron mal unos y otros), sólo mayorías. Es difícil cambiar el espíritu de un grupo desde el 27%. Si fue culpa de Pellegrini prescindir de Granero y no convocar a Xabi y Benzema, los otros emblemas de la renovación, las culpas se reparten con Valdano y Pardeza a la hora de considerar apta una plantilla de mayoría reincidente.
Pero no quisiera continuar sin hablar del Alcorcón, sin rendirle homenaje, sin destacar que en lo suyo no hay nada de fortuito. Ese equipo no se ha encontrado con un billete en el suelo, ni tampoco se podrá decir que ha tenido el arrebato de valentía e inspiración que nos atrapa, de tanto en cuanto, a las personas normales. No. El Alcorcón ha forjado su suerte con trabajo, talento y entusiasmo, seguramente por ese orden.
Estilo.
Anoche quedó claro. Desde la inferioridad del visitante en el Bernabéu y desde la posición del explorador en el puchero, el Alcorcón jamás traicionó ni su estilo ni su intención: jugar, salir tocando, tomar oxígeno al contacto con el balón. Sin trucos y sin miedo, vivir o morir felices, pero felices.
Así resistió el forastero el primer arrebato del Madrid, un toque de corneta que tuvo en un disparo de Van Nistelrooy la mejor ocasión. Por allí apareció por vez primera Juanma, que es un portero de Primera extraviado en la Segunda B, un ejemplo magnífico del efecto demoledor de una mala mano de cartas, de los caprichos del destino.
El Madrid se fue aflojando con el paso de los minutos. Pasado el primer ardor, quedó un equipo insuficiente, con Lass recluido en el lateral derecho, con un doble pivote plano (Diarra y Gago) y con Arbeloa encomendado a una tarea ofensiva que le corresponde a Marcelo. Antes que un problema de goles era un grave problema de fútbol.
Acuciado por el público, el arreón fue más constante en la segunda mitad. Dos tiros fueron al larguero, media docena al limbo y el resto los paró Juanma. El siguiente tiro se lo pegó Pellegrini al sustituir a Lass, el mejor futbolista sobre el campo. Parte del estadio sacó pañuelos y pidió su dimisión.
El gol de Van der Vaart en el minuto 80 aplacó los ánimos porque la gente es soñadora. Pero cuando Nagore rozó el empate volvió la indignación y se transformó en ironía. Hubo olés para los pases del Alcorcón y, al final, sincera ovación para el octavofinalista. El Madrid está fuera otra vez. De la Copa y de la realidad.
http://www.as.com/futbol/articulo/futbol-alcorcon-hunde-titanic/dasftb/20091111dasdaiftb_5/Tes
SPORT
KO blanco: Un Segunda B les deja sin triplete
El año pasado fue el Real Irún quien echó al Madrid de la Copa del Rey. Esta temporada lo ha hecho el Alcorcón
El Alcorcón dejó fuera de la Copa del Rey al Real Madrid
MÁS INFORMACIÓN
Envíanos tu titular del Real Madrid-Alcorcón
Celebración interrumpida para los aficionados del Alcorcón
Nadie del club dijo a Pellegrini que Ramos podía jugar
Cinco meses y Florentino Pérez ya revive viejas pesadillas
Ridículo histórico del Madrid
La quinta humillación copera del Real Madrid
La prensa habla de ridículo y humillación del Real Madrid
Toni Frieros
El día que se escriba una Ley universal donde se diga que un club rico, poderoso, con 420 millones de presupuesto, jamás podrá ser derrotado por otro club pobre, con sólo 1,2 millones para gastar, ese día el fútbol habrá muerto.La grandeza de este deporte, y de otros muchos, es que la historia nunca se escribe por adelantado. Ya hubo un David que venció al gigante Goliat y a lo largo de la humanidad se han producido edificantes gestas de ejércitos poderosos que fueron derrotados por un grupo de humildes campesinos.La asombrosa eliminación del Real Madrid de la Copa del Rey a manos de un Segunda B, el Alcorcón (la temporada pasada fue el Real Unión, de la misma categoría), pone de manifiesto, una vez más, que tú puedes ser muy bueno, muy alto y muy guapo, pero si sustituyes la ambición por la indolencia, el espíritu por la dejadez y la humildad por la arrogancia, estás muerto.El Real Madrid sufrió en el Estadio Municipal de Santo Domingo de Alcorcón, en la ida, la mayor humillación en sus más de cien años de historia. El 4-0 escoció, dolió y abrió una brecha enorme en la confianza entre la cúpula directiva (léase Florentino Pérez y Valdano) y el técnico, Manuel Pellegrini.Aún y así, quedaba el encuentro de vuelta en el Santiago Bernabéu. Y todos, absolutamente todos, incluso los más incrédulos y pesimistas, estaban firmemente convencidos de que la remontada sería una realidad.Hubo, incluso, quienes apelaron al ‘espíritu Juanito’, intentando buscar la heroica, como si el contrincante del Real Madrid fuera el mejor Milan de todos los tiempos.UNA AFICIÓN HUMILLADANo se sabe lo que dará de sí el Real Madrid a partir de ahora, y sobre todo cuando recupere a Cristiano Ronaldo, si bien nadie puede poner en tela de juicio que su imagen ha quedado manchada... y por mucho tiempo.Florentino Pérez afirmó, cuando tomó posesión de la presidencia blanca, que había construido “un proyecto ilusionante y espectacular”. A día de hoy, la única realidad es que el Real Madrid no podrá luchar por conquistar la Copa del Rey. Será un torneo menor, el tercero en discordia si se quiere ver así, pero una de las ambiciones de Valdano y Pellegrini era aspirar a conquistar el triplete.Lo dijo muy claro y muy alto el propio Valdano: “Hemos hecho este esfuerzo tan enorme para intentar acabar con la hegemonía del Barça”. Es cierto. El Barça de Guardiola consiguió lo que nunca antes había logrado un club español: el triplete; Liga, Copa y Champions.La desilusión de la afición blanca fue tan grande ayer que aprovechó el cambio de Lass por parte de Pellegrini para pedir su dimisión. No fueron todos los 80.000 espectadores que acudieron al Bernabéu (una cifra, por otro lado, impresionante) y sólo durante treinta segundo, pero suficiente para que todas las luces de alarmas se enciendan en la entidad madridista.Que el público blanco jalee las acciones del rival y despida a su equipo con silbidos es toda una declaración de principios. Un aviso de que las cosas tendrán que cambiar mucho, y muy rápido, para que exista química entre la grada y el equipo. Les habían prometido espectáculo y a día de hoy sólo ha habido humo.Cuando un club se gasta 250 millones de euros en fichajes y la solución a todos sus males es encomendarse a San Cristiano, se demuestra que la planificación deportiva ha fallado con estrépito. Es verdad que no estaban, además del portugués, Benzema, Xabi Alonso, Casillas,Sergio Ramos... pero sí Raúl, Kaká, Higuaín, Van Nistelrooy, un elenco de primerísimas figuras.Y como Madrid y Barça son vasos comunicantes, también quiso el destino que el Camp Nou lo visitara otro equipo de Segunda B, la Cultural Leonesa. Es verdad que los azulgranas tenían una renta cómoda del partido de ida (0-2), tan cierto como que demostró que sí se pueden marcar cinco goles en la segunda parte si juegas con cabeza, estilo, ambición y velocidad.La ansiedad y la desesperación se apoderó del Madrid, que tardará mucho tiempo en olvidar, si es que puede, esta afrenta. El segundo proyecto de Florentino se edifica sobre un gran fracaso. En Madrid, los medios afines, hablaban ayer de ‘estafa galáctica’. Que se lo hagan mirar
http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=660869
El diario as tiene mas tactoen comparación con el sport el que compara la historia de David y Goliat.pero en general dicen lo mismo.Las notícias son del miercoles 11 de noviembre de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
