1º Comentari
2º Comentari
3º Comentari
domingo, 13 de junio de 2010
miércoles, 26 de mayo de 2010
COMENTARIS DE BLOGS
futbolnica.blogspot.com
Aquest blog m'agradat perque és molt complet sobre el mundial 1010 que es realitzara a Sudàfrica. Estan tots els partits amistosos que hiha cada dia abans del mundial , els grups de les seleccions, els jugadors seleccionats de cada pais per a representar-lo, junt amb més informació.
cafefutbol.blogspot.com
Aquest blog està prou complet però no m'agrada la forma que te.
futbol-arte.blogspot.com
Aquest blog és un blog que no m'agrada gens encara que les noticies em pareixen estar ben redactades , pero el color no m'agrada i dona un caracter fret, i la forma no és cridanera per a fitxar-se.
deporte-futbol.blogspot.com
Aquest blog te un color més elegant i és almenys més cridaner que l'anterior.
todomenos futbol.blogspot.com
Aquest blog no m'agrada perque no li agrada el futbol encara que per altra part m'agrada perque el surf es un deport que m'agradaria practicar-lo alguna volta.
Aquest blog m'agradat perque és molt complet sobre el mundial 1010 que es realitzara a Sudàfrica. Estan tots els partits amistosos que hiha cada dia abans del mundial , els grups de les seleccions, els jugadors seleccionats de cada pais per a representar-lo, junt amb més informació.
cafefutbol.blogspot.com
Aquest blog està prou complet però no m'agrada la forma que te.
futbol-arte.blogspot.com
Aquest blog és un blog que no m'agrada gens encara que les noticies em pareixen estar ben redactades , pero el color no m'agrada i dona un caracter fret, i la forma no és cridanera per a fitxar-se.
deporte-futbol.blogspot.com
Aquest blog te un color més elegant i és almenys més cridaner que l'anterior.
todomenos futbol.blogspot.com
Aquest blog no m'agrada perque no li agrada el futbol encara que per altra part m'agrada perque el surf es un deport que m'agradaria practicar-lo alguna volta.
jueves, 6 de mayo de 2010
FUTBOL
El futbòl es un joc el que consisteix en marcar a la porteria contraria i intentar que no et marquen gol a la teua propia porteria. És tracta de once jugadors per equip que juguen , també hi pot hiaure mes jugadors en la banqueta (jugadors que esperen a rellevar a un company del seu equip). La principal autoritat deportiva es la FIFA.
ELS ORIGENS DEL FUTBOL
Els orígens del futbol provenen de les illes britàniques desde on s'extengué a la resta del mon.
En principi eren un grup de jocs pero al unirlo i modificar lleis , van crear el furbol de hui en dia.
POSICIÓ DELS JUGADORS
Porter: aquest jugador es el últim jugador que defen la porteria de un equip. és el unic jugador que pot tocar el baló amb les mans , peró sols dins de la seva area
Defensa: el defensa és troba entre el porter i el centrocampista amb una línea formana per els jugadors per a intentar frenar els atacs del equip rival per a evitar que marquen gol. Els que juguen per la banda son els anomenats laterals que puden a ajudar als companys mes avançats, i als que juguen pel centre son els anomenats centrals que és limiten més a denfendre sols.
Migcampista: el migcampista es el que es troba al centre del terreny de joc . És el que maneja el baló i també dirigeix el joc del equip, també el crea per a que els delanters tinguen ocasió de gol.
Delanter: aquest és el jugador més adelantat de tot el equip i també es el més conegut normalment já que és el que s'encarrega de fer gols a la porteria contraria. El jugador que està meny llunyat del centre del camp s'anomena extrem.
La recepció, el pase i el tir
Recepció: la recepció l'hà de controlar un jugador de èlit ja que podria tindrer dificultats per a aguantar el esfèric enfront a un contrari . La forma més utilitzada és para el baló i posicionar-se'l per al proxim toc.
Pase: per a efectuar un pase correctament hi ha que precisar a on ha de anar el baló i en temps real.
Tir: per a efectuar un bon tir hi ha que tindrer bon equilibri, i controlar el peu per a precisar la punteria i la potència. Depen de cada situació cal efectuar un tir amb mes potencia que precisió i altres que val més precisió que potència ( en alguns casos cuan el porter esta prou adelantat pasar-la per damunt d'ell la pilota).
MIDES DEL TERRENY DE JOC
REGLES DEL JOC
Les regles del joc son:
* No es pot tocar la pilota amb les mans sols ho pot fer el porter i dins de la seva area
* Si per alguna rao hi ha alguna empenta, escupeix a l'adversari o toca la pilota amb les mans sera sancionat amb un tir lliure en contra del que ha infringit la regla.
* Si s'impeteix una ocasió clara de gol dins de l'area del porter es penal igual com si hi ha alguna agresió.
* Cada gol consta com a un punt
* El partit de una duració de 90 minuts dividits en dos mitats de 45minuts cada una (normalment se li anyadeix uns minuts per perdua de temps). En cas de quedar empat i ser un partit decisiu hi ha una prorroga de dos parts de 15 minuts cada una. En cas de que ningun equip guanye després de la prorroga es pasa a penaltis.
* Si la pilota ix per la linea de porteria i es a favor del qeuip que juga en eixa mitat del camp reanuda el joc el porter en cas contrari , un jugador del equip contrari desde el cantó. Si ix de banda trauen els jugadors amb la pilota per damunt del cap i els peus fora del terreny de joc.
EL MILLOR EQUIP DE LA HISTORIA
És el millor equip de la historia perque es el unic que ha guanyat sis copes en un mateix any.
ENTREVISTA A CRISTIANO RONALDO
Cliqueu ací.
ELS ORIGENS DEL FUTBOL
Els orígens del futbol provenen de les illes britàniques desde on s'extengué a la resta del mon.
En principi eren un grup de jocs pero al unirlo i modificar lleis , van crear el furbol de hui en dia.
POSICIÓ DELS JUGADORS
Porter: aquest jugador es el últim jugador que defen la porteria de un equip. és el unic jugador que pot tocar el baló amb les mans , peró sols dins de la seva area
Defensa: el defensa és troba entre el porter i el centrocampista amb una línea formana per els jugadors per a intentar frenar els atacs del equip rival per a evitar que marquen gol. Els que juguen per la banda son els anomenats laterals que puden a ajudar als companys mes avançats, i als que juguen pel centre son els anomenats centrals que és limiten més a denfendre sols.
Migcampista: el migcampista es el que es troba al centre del terreny de joc . És el que maneja el baló i també dirigeix el joc del equip, també el crea per a que els delanters tinguen ocasió de gol.
Delanter: aquest és el jugador més adelantat de tot el equip i també es el més conegut normalment já que és el que s'encarrega de fer gols a la porteria contraria. El jugador que està meny llunyat del centre del camp s'anomena extrem.
La recepció, el pase i el tir
Recepció: la recepció l'hà de controlar un jugador de èlit ja que podria tindrer dificultats per a aguantar el esfèric enfront a un contrari . La forma més utilitzada és para el baló i posicionar-se'l per al proxim toc.
Pase: per a efectuar un pase correctament hi ha que precisar a on ha de anar el baló i en temps real.
Tir: per a efectuar un bon tir hi ha que tindrer bon equilibri, i controlar el peu per a precisar la punteria i la potència. Depen de cada situació cal efectuar un tir amb mes potencia que precisió i altres que val més precisió que potència ( en alguns casos cuan el porter esta prou adelantat pasar-la per damunt d'ell la pilota).
MIDES DEL TERRENY DE JOC
REGLES DEL JOC
Les regles del joc son:
* No es pot tocar la pilota amb les mans sols ho pot fer el porter i dins de la seva area
* Si per alguna rao hi ha alguna empenta, escupeix a l'adversari o toca la pilota amb les mans sera sancionat amb un tir lliure en contra del que ha infringit la regla.
* Si s'impeteix una ocasió clara de gol dins de l'area del porter es penal igual com si hi ha alguna agresió.
* Cada gol consta com a un punt
* El partit de una duració de 90 minuts dividits en dos mitats de 45minuts cada una (normalment se li anyadeix uns minuts per perdua de temps). En cas de quedar empat i ser un partit decisiu hi ha una prorroga de dos parts de 15 minuts cada una. En cas de que ningun equip guanye després de la prorroga es pasa a penaltis.
* Si la pilota ix per la linea de porteria i es a favor del qeuip que juga en eixa mitat del camp reanuda el joc el porter en cas contrari , un jugador del equip contrari desde el cantó. Si ix de banda trauen els jugadors amb la pilota per damunt del cap i els peus fora del terreny de joc.
EL MILLOR EQUIP DE LA HISTORIA
És el millor equip de la historia perque es el unic que ha guanyat sis copes en un mateix any.
ENTREVISTA A CRISTIANO RONALDO
Cliqueu ací.
VIDEO DE FUTBOL
Resum dels partits de la selecció espanyola en la eurocopa del 2008.
viernes, 29 de enero de 2010
BIOGRAFIA:
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) era un periodista, escriptor i, potser, el més important poeta segle XX i dels més reconeguts en poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Roís de Corella.
Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i el record que en tenia d'aquesta no era excessivament dolent. Durant aquell període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seva obra, en la qual la mort és un tema recurrent.
Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren en aquesta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.
El 1942, amb divuit anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir de llavors, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on va cursar la carrera com a becat; tres anys després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Joan Fuster i de Manuel Sanchis i Guarner i establí una relació amb la seva futura muller Isabel, que també marcaria la seva obra literària.
El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, " La Primera Soledad" i " La Nit", "inspirats en eixa feta. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ostentar fins l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»
Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.
En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Morí el 27 de març de 1993 a València.
Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren en aquesta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.
El 1942, amb divuit anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir de llavors, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on va cursar la carrera com a becat; tres anys després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Joan Fuster i de Manuel Sanchis i Guarner i establí una relació amb la seva futura muller Isabel, que també marcaria la seva obra literària.
El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, " La Primera Soledad" i " La Nit", "inspirats en eixa feta. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ostentar fins l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»
Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.
En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Morí el 27 de març de 1993 a València.
OBRES:
Vicent Andrés Estellés té una obra diversa i molt extensa. Encara que n'és més coneguda la poesia, també escrigué novel·les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són la mort i el sexe, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar. Tota la seua obra és difícil de catalogar, ja que algunes obres les reelaborava a partir de llibres o anotacions privades, com els Manuscrits de Burjassot, Cançoner o Mural del País Valencià, dels quals només en publicava fragments o aquells poemes que considerava més adients.
Les primeres publicacions són Ciutat a cau d'orella (1953) , La nit (1956), Donzell amarg (1958), i L'amant de tota la vida (1966), que només són un menut recull de tot el que havia escrit fins a eixe moment.
A partir dels anys setanta, publica amb més freqüència i rep nombrosos premis. Publica Lletres de canvi (1970), Primera audició (1971), L'inventari clement (1971). El 1971 publicà dues obres molt importants: La clau que obri tots els panys (que conté Coral romput) i el Llibre de meravelles, potser la seua obra més coneguda.
A partir d'aquest moment comença a ser reconegut i es publica la seva obra completa, que inclou Recomane tenebres (1972), Les pedres de l'àmfora (1974), Manual de conformitats (1977), Balanç de Mar (1978), Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset (1979), Cant temporal (1980), Les homilies d'Organyà (1981) amb -de nou- Coral romput, Versos per a Jackeley (1983), Vaixell de vidre (1984), La lluna de colors (1986) i Sonata d'Isabel (1990).
De la seva prosa destaca la novel·la El coixinet (1988), l'obra teatral L'oratori del nostre temps (1978) i les seves memòries: Tractat de les maduixes (1985), Quadern de Bonaire (1985) i La parra boja (1988).
Les primeres publicacions són Ciutat a cau d'orella (1953) , La nit (1956), Donzell amarg (1958), i L'amant de tota la vida (1966), que només són un menut recull de tot el que havia escrit fins a eixe moment.
A partir dels anys setanta, publica amb més freqüència i rep nombrosos premis. Publica Lletres de canvi (1970), Primera audició (1971), L'inventari clement (1971). El 1971 publicà dues obres molt importants: La clau que obri tots els panys (que conté Coral romput) i el Llibre de meravelles, potser la seua obra més coneguda.
A partir d'aquest moment comença a ser reconegut i es publica la seva obra completa, que inclou Recomane tenebres (1972), Les pedres de l'àmfora (1974), Manual de conformitats (1977), Balanç de Mar (1978), Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset (1979), Cant temporal (1980), Les homilies d'Organyà (1981) amb -de nou- Coral romput, Versos per a Jackeley (1983), Vaixell de vidre (1984), La lluna de colors (1986) i Sonata d'Isabel (1990).
De la seva prosa destaca la novel·la El coixinet (1988), l'obra teatral L'oratori del nostre temps (1978) i les seves memòries: Tractat de les maduixes (1985), Quadern de Bonaire (1985) i La parra boja (1988).
PALMARÉS:
Els premis més importants que va rebre són:
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978)
Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1990)
Medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura (a títol pòstum)
POEMES:
D'ells ahunits surt amor, d'algun acte.
Arbres de l'Albereda, aquella font amable
que sona entre les fulles, el carrer de Colom,
el carrer de Russafa, i enllà el carrer de Xàtiva.
Caminàvem els dos aquell dia d'agost.
Tu duies un gesmil, distreta, en una mà.
Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos.
No gosava tocar-te. Et mirava, només,
amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca,
un amor cast i humil, un amor religiós,
amb unes ganes de plorar d'agraïment
perquè t'havia dit que et volia i m'havies
contestat que em volies. Irromperen de sobte
les trompetes de jazz, el carrer de Russafa
tan divers dels neons en els establiments,
alegre de teatres, de cafès i de vida.
Tu duies un fesmil en una mà;recorde
com el vares tallar mentre et parlava jo.
En arribar a casa, el duies a la boca.
Comentari:el poema tracta d'un amor que va tindre el senyor Estelles i el que va fer amb ella aquella nit tan magica que es van enamorar i es van dir que es volien mutuament.Parla dels llocs que van anar aquella nit els dos junts.
Parla d'un amor sentimental,un amor que s'amen mutuament.
el gran foc de garbons 92
L'orb, al raval, escolliria, encara
que no ho tenia decidit del tot,
mentre bevien i parlaven, nues,
pel menjador. Intentaria l'ama
interpretar el seu silenci august,
i en va seria, com passava sempre;
i es callaria, al capdavall, amb un
secret, dolgut, inexpressat disgust.
Les mans sobre els genolls,callava l'orb
mentre esperaven les xicones, sense
saber a quina triaria. I ell
trencaria el silenci finalment,
i decididament designaria.
"Aquella de la piga en una aixella".
Comentari:Parla dels xicots del poble que,els quals havien quedat amb unes xicones per veure si es buscaven alguna xicona que els vulgera o els apanyara mes o menys.
Parla d'un amor que encara no existeix i que volen buscar.Jo diria que es un amor inexistent de moment en aquest poema.
Vora el barranc del Carraixet
les senyeres mullades,
retien homenatge als nostres morts,
es vinclaven
damunt la terra, malmesa
per les riuades.
La marxa dels pelegrins per la llibertat,
aturada un moment,
retia homenatge, en silenci, als morts
per la llibertat i la independència, pel seu sacrifici!
Senyeres mullades
dintre el diumenge que començava!
Morts del meu poble,
morts
per la causa de la llibertat!
Honor als morts!
Honor
als morts!
Comentari:Parla dels seus avantpassats que van morir lluitant per la independencia i la llibertat.Parla del lloc on estan enterrats,lloc en el qual esta ell ara mateix.Va recordant poc a poc coses que es relacionen amb ells.
Parla de la independencia i la llibertat,per la qual van lluitar els seus avantpassats amb tot el que tenien.En aquest poema es pot dir que parla d'un amor al la seua terra i gent.Amor melancolic,si es pot dir que en aquest poema existeix aquest.
ENLLAÇOS:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/vicent-andres-estelles
RECORREGUT:
Començarem la visita a les 10:00 del mati desde el carrer Russafa,el pujarem fins arribar al carrer Colon,el qual el pujarem fins trobar-nos amb el carrer Sorni,per el qual accedirem a el passeig de l'Albereda.Per el passeig de l'Albereda pujarem fins a San Pio V.Desde d'aci avistarem les torres de Serrans,per les quals entrarem per anar al barri del Carme o Raval.Continuadament anirem a la Plaça de la Verge per veure la Seu.I per finalitzar el recorregut anirem a parar a la Plaça de l'Ajuntamen vora les 11:30h on acabarem tot el nostre recorregut per la València d'Estellés.(Al barranc del Carraixet no hi podrem anar,ja que esta a les afores de València.Apareix en un dels nostres poemes,pero no podrem anar-hi).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
